(Poema en prosa per a José Enrique Gargallo Gil)
De Puebla de Arenoso a Rossell, i de Rossell a Romania, passant per Traiguera (Traera), Olocau del Rei, la Jana, Bel, Fredes, el Bellestar i la Sénia, amb el cerç del vers i el vers del cerç, fregant marges, bancals, feixes, olivades, oliades, garrofes, ametlles, nous i corfes de taronja. Les arrels són brases que ens abras(c)en, lluminàries que basteixen el Càntic dels Càntics, formant somnis càndids de la febrada perfumada de la verema. I, en la nit dels sentits, juguem amb el ritual dels cossos i dansem amb les bacants idealitzades, brindant amb els porrons crepusculars de les emocions més fondes i amagades. La Reina de les Ombres, la Musa Eterna, la Dona d’Aigua, la Fada del Riu, la Guardiana del Clarobscur i Lilit, la primera dona, ens atorguen delícies dionisíaques i ens regalen les ofrenes tardorals i sublims dels bolets, talment fulles al vent, amb el beneplàcit del Genius loci dels Ports i l’esguard amatent de l’Esquetxe, el Penyagolosa i el Morral de Catinell.
Mentrestant, a la ciutat distòpica, a la maquillada Metròpoli Global, sota una pluja verda i saturniana, es produeix una revolta cafetera i inesperada que reivindica els amors prohibits, les erugues embriagades, les formigues electrocutades, i els consegüents planys nocturns de solituds urbanes i valsos de cors que cauen. Ningú, ni tan sols la Màgica Damisel·la de l’Encís, en fa cas, atès que allà tothom té feina i va adelerat: la Mongeta Suprema de les Postres de Nadal, amb farina a les mans, s’unta de menta i elixir de romaní.
Perquè de llibertat es tracta tot plegat: el Vòrtex Primigeni, el Somriure Sideral, el Vent de la Saviesa, la Forjadora de Somnis, la Llum Burleta, el Jardí Ocult i, a la fi, el Batall Esperançat.
En breu, i sense cap altra dilació (migdiades d’estiu, llànties i gresols d’hivern), saludo i celebro les seixanta-cinc impregnacions anuals que José Enrique ens ha lliurat, vinculades al seu poble natal, a d’altres d’adoptats i també a la universitat. Alcem, doncs, el calze de l’ànima vella, de Dama Alquímia, i engolim el bàlsam de la Pau i la Tranquil·litat.
Emili Gil
La Sénia, dimecres 11 de febrer de 2026